29/3/12

Marató de Barcelona: prova superada!

La medalla pels "finishers"
Han estat moltes setmanes de preparació específica, de moments baixos, de desitjar que arribés el dia de córrer la Zurich Marató de Barcelona, de sortir i superar la mandra, de pensar si pagava la pena tot aquest esforç. Enrere quedaven, sobretot, molts nervis. Nervis de pensar si havia entrenat prou, si podria acabar sencer, de no lesionar-me, de saber si podria assolir aquest repte personal. Més enllà dels 30 km per a mi era territori desconegut. Però, finalment, el dia va arribar i s'havia de donar tot.
El nus a l'estómac no em va abandonar fins que no em vaig trobar en el calaix de 3h30-4h, i vaig començar a moure'm en direcció a la sortida. Sonava la cançó "Barcelona" interpretada per Freddie Mercury i Montserrat Caballé i se'm va posar la pell de gallina. Quina emoció!. Ja no havia volta enrere. M'havia acomiadat de la meva dona i els amics amb qui m'havia estat preparant (Rosa, Roger...) a la sortida i només quedava posar-se a córrer.